JOAN SERRA i SERRA. "Verdal", de SA POBLA

A can Picafort, dins la finca de Santa Eulàlia, hi ha una làpida clavada al mig del camp,  mig abandonada, però que  desperta curiositat.  En va despertar curiositat, el que en va motivar a investigar, per  fer aquesta recerca.

Ara, si vols, podem fer un viatge a través del temps, però, hauràs de posar molta d'imaginació.

Et sembla bé? Idò comencem.

Que diu la pedra?:

“En aquest lloch mori de mort natural estant cassant el dia 10 de janer de 1893 lo senyor Don Joan Serra y Serra  (A) verdal natural de la vila de la Pobla.     A.E.I.P.R.A.”

Qui era D JOAN SERRA I SERRA?

Va néixer aproximament l’any 1832, a sa Pobla.  Va morir a  1.893, al cap de 61 anys. Es va Casar amb na Margalida Morey amb qui tingué 2 filles, na Margalida Serra Morey, nascuda devers 1860,  i la seva germana, Maria del Carme, que va quedar fadrina.

L'any 1881, era Batle de Sa Pobla, segons consta a una acta de la fil·loxera,   segons les investigacions, fetes per  Pere Antoni Mateu.

Aturem per un segon la màquina del temps. Tenim baix la nostra vista, sa Pobla, i estem a mitjans de segle XIX. 

El blat és el cereal més conreat, està a punt de segar,  i després es podran sembrar les mongetes. També es  cultiva el cànem.  L'any 1860  la majoria del camp (el 73,66%) està  sembrat a la seca, es cultiven cereals, llegums. Els arbres són figueres, oliveres, vinya, ametlers i garrovers.  Només el 26,34% de la producció és de regadiu. Amb els anys, el regadiu,  anirà augmentant, coincidint amb de la dessecació de s’Albufera. (1863-1896).

12 anys més endavant, (1872), la petita propietat seria importat, ja que s’havien partit totalment,  les  possessions de son Fornari, Són Amer, Són March,  Son Vivot, i els Ullalets. Al cens hi havia inscrits, 160 carros d’un cavall, i 132 de dos.

Per fer-nos una idea:  a l’edat  de 35 anys d'en Joan Verdal,  a  Sa Pobla  (era any 1867) hi havia 2.452 habita'ns. En tot el terme 3.637 persones, de les que 184 persones vivien en cases aïllades.  En tot el poble hi havia 1.332 cases, segon ens conta  l’Arxiduc, que ho descriu així… les cases són petites i foscoses, i en part tenen el portal redó, l’església es veu bé per la seva altura. El carrer Major i el carrer Ample Son els principals carrers. Destaca la Casa Consistorial, al mig de la Plaça Constitució.

Qui té propietats, és l’eix de la vida econòmica i social, i més a una societat, a on més del 70% és analfabeta. Els pocs que tenen accés a la cultura, exercien el poder social, i a vegades actuen com a cacics.

Avui que és un dia clar, deixarem que la nostra màquina del temps toqui terra,  i mirar de conèixer, de més a prop, qui és el nostre protagonista. Joan Serra i Serra, de la família dels Verdals (Verdal és el malnom)

Diu n’Alexandre Ballester, a un article publicat a fora vila l'any 2009, titulat “Amics de l’arxiduc”:  Joan Serra, va ser el darrer de la saga dels “Verdal”, una de les famílies més riques de sa Pobla.

Una de les  propietats, que tenia era Miramar (venia de la seva dona Margalida Morey), i que Joan Serra, va vendre a l’Arxiduc. Una història, que el mateix Arxiduc, la descriu als seus escrits. Als enllaços la contarem, en les distintes versions.

 

PROPIETATS QUE TENIA.

De les conegudes, saben que era propietari de la possessió de Miramar i s’Estaca, a Valldemossa (12 Ha). El casal a la plaça de sa Pobla “can Verdal”.  La possessió de son Barba (veïnat de les muntanyes de Crestatx, anant cap Alcúdia) 71 Ha. També es parla, que hi havia un important celler a can Verdal, tenia les vinyes a es Sestador que l'any 1880, tenia una renda de 200 pessetes.   Després de la venda de Miramar, va comprar  diverses finques, entre d'altres,  les que van des de Sa Graduada, en direcció a son Barba, que avui son part del poble.

La finca de santa Eulàlia, on hi ha enclavada la Creu d'en verdal, segurament també era de la seva propietat, ja que seria estrany, aixecar  aquesta làpida, dins una finca d'altri.

La família Verdal, estava  enfrontada a la de Can Planes, per lluites de poder, i cada una tenia fels seguidors, dividint sa Pobla en dos.   Més endavant una filla seva, na Margalida, es casa amb el fill de can Planes,  i la lluita de poder, es va traslladar   entre Can Socias i can Planas. Tal com ho explica Alexandre Ballester. Els enfrontaments entre dos bàndols, de distinta forma, però seguirà fins a final del segle XX.

Miquel López Crespi, també en parla, a un article publicat l'any 2010, en què parla de l’arxiduc, i els viatgers romàntics, publicat  a VilaWeb.

A més de contar la historieta de la compra, parla de què va ser  nomenat, "Comendador de la Orden de Isabel la Catòlica,  per decret reial  del vuit d’agost de 1888, signat per Alfonso XIII  en Los Baños de Betelú a Pamplona".

Diu també que Joan Serra, el  senyor de can Verdal va morir el  10 de juliol* de 1.893 a la finca de Santa Eulàlia, Can Picafort d’un accident de caça. (A Ballester. Retalls de la memòria de sa Pobla. Edicions Albopas)

*10 de gener de 1893.

Pere Antoni Mateu Caldes, als seus escrits, presentats a les jornades d’estudis locals,  el mes de febrer de 2014 “CAN PLANES. APUNTS D’HISTÒRIA POLÍTICA (1900-1931).” Ens dona una visió molt clara, dels Verdals de sa Pobla, i els seus descendents, els Planes,  que a més ocuparen la batlia en diverses ocasions. Una lloable investigació, que recomano la seva lectura, per conèixer part de la història de sa Pobla, de principis del segle XX.

La  seva filla Margalida, sí, aquella nina de 12 anys, que va obrir la porta a l’arxiduc,  casada amb Miquel Planes Poquet,  fill de la família Planes,  tingué  2 fills: Ignasi i Joan, i dues filles; Isabel i Francisca. Miquel més endavant fou batle, encara que diuen, que qui manava era  la seva mare, na Margalida.

Així  va ser,  com els fills  de na Margalida, deixaren  de ser Verdals.    Don Joan Serra, va ser l'últim dels Verdals de sa Pobla.

A què és una història guapa, per fer un guió de pel·lícula?

T'ha agradat aquest viatge a través del temps?

Can Verdal va ser comprat, pel Govern Balear,  i el cedit a l’Ajuntament de sa Pobla, per activitats de la  tercera edat. Un vídeo de la Televisió Poblera, ens mostrarà els interiors de la casa, essent un testimoni real i fidel, de l’estat en què estava abans de la compra.

Com pots veure, part del patrimoni de la família, avui el poden gaudir tots els poblers, tant sigui a l'ombra dels platers de la plaça, com els casals de can Verdal i de can Planes, ja que són municipals, això sí,  pagats amb doblers públics.

Pots llegir més, a les fonts, i enllaços que acompanyen aquest escrit.

*     *      *    

INDEX.

LES FONS:

CAN PLANES. APUNTS D'HISTÒRIA POLÍTICA (1900-1931)

 per Pere Antoni Mateu Caldés

AMICS DE L'ARXIDUC.

Alexandre Ballester, 

LA COMPRA DE MIRAMAR. 

Per Miquel López Crespi. 

MIRAMAR ABANS DE 1872

Onofre Rullan. 

MIRAMAR (Mallorca) 

Wikipedia.

ELS CASALS.

CAN VERDAL.

CAN PLANAS. 

NADAL, ARA FA CENT ANYS  

Alexandre Ballester  SA POBLA, VISTA PER JERONI BOIX

SA POBLA VISTA PER L'ARXIDUC.

SA POBLA, VISTA PER JERONI BOIX

SA POBLA. LA GENT, EL MEDI, LA HISTÒRIA.

HISTÓRIA DE LA PLAÇA MAJOR DE SA POBLA.

Per Joan Payeras

FOTOS DE LA FAMILIA:

Del vídeo de TV Poblera.

VIDEO TV POBLERA.

CAN PLANES (Can Verdal)

PDF

SA POBLA. LA GENT, EL MEDI, LA HISTÒRIA. PDF.

Martí Canyelles Crespí.  Margalida Pujals Mas.  Sara Ripoll Vaquer.  Alexandre Seguí Coll. Ajuntament de sa Pobla.

L'ARXIDUC. GEOGRAF.

EL ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR HABSBURGOLORENA (1847-1915), GEÓGRAFO.  PDF. (Onofre Rullan)

MAPA ON SURT LA CREU.

REVISTA SA MARJAL.

*           *             *

CAN PLANES. APUNTS D'HISTÒRIA POLÍTICA (1900-1931)

 per Pere Antoni Mateu Caldés

Febrer 2014 Mar1. Introducció

 

2. Juan Serra Serra, ‘Verdal’: els orígens Juan Serra Serra (?-1893), ‘Verdal’ de malnom, de tendència conservadora, tenia una posició econòmica molt forta dins el poble. Era un home polític encara que sempre des de l’ombra, mai com a cap visible. Anava de la mà de la família de Juan Massanet Serra, batle de Muro, i del seu fill, Juan Massanet Ochando, que va ser proclamat senador per designació directe del rei, segons la Gran Enciclopedia de Mallorca. Juan Serra va incrementar notablement el seu patrimoni amb la venda de la possessió de Miramar a l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Segons Alexandre Ballester , dia 20 de gener de 1872 l’Arxiduc vengué a sa Pobla perquè s’havia assabentat que Juan Serra estava interessat a vendre la possessió. S’entengueren en el preu i, d’aquesta manera, passà a mans de l’Arxiduc. Ara bé, pel que fa al preu, no sabem ben bé quin va ser, ja que Ballester explica que foren 4000 lliures i, en canvi, Joan Torres Gost diu que en foren 14000 .

Verdal destinà part dels doblers obtinguts a comprar terrenys. Fonts orals diuen que tots els terrenys es troben darrere l’actual Escola Graduada i en direcció nord cap a la Tramuntana. Era molt aficionat a la caça i, de fet, va morir d’accident de caça el 10 de juliol 1893 a la finca de Santa Eulària (Can Picafort). Es diu que en el lloc on va succeir la desgràcia es troba un creu de ferro que recorda aquest trist fet.

Ignasi, Joan e Isabel. 
 Fotos cedides per Pere Antoni Mateu.

PERE ANTONI MATEU CALDES

Miquel Planes Poquet, Margalida Serra Morey, i els seus fills Ignasi, Joan e Isabel.

 *   *    *

AMICS DE L'ARXIDUC.

Alexandre Ballester,

El passat dissabte, dia 30 de gener, l’Associació Amics de l’Arxiduc,amb el seu president Joan Andreu al capdavant, visità Crestatx, focus generatiu de sa Pobla, la vila i el casal de Can Verdal on hi ha, a la façana, una làpida col·locada el 1996 que recorda aquell històric i important fet del tracte verbal entre l’Arxiduc i Joan Serra “Verdal”, ja que l’escriptura pública no es va signar fins al mes de juny del mateix any.

Tot atenent a una convidada del president senyor Andreu, i pels Amics de l’Arxiduc, vaig pronunciar, abans de dinar, una conferència que havia titulat “Miramar, lligam de sa Pobla amb l’Arxiduc”, basant-me en escrits meus anteriors, tots fonamentats en el llibre del propi Arxiduc, “Lo que sé de Miramar” i altres lectures.

Naturalment també vaig parlar dels Verdal, la família més rica de sa Pobla, i del darrer de la saga, Joan Serra i Serra, amb qui va tractar l’Arxiduc. De les dues filles de Joan Serra, una va restar fadrina i l’altra, Margalida, la que va obrir la porta a l’Arxiduc aquell plujós 20 de gener, es va casar amb l’advocat pobler Miquel Planes Poquet; els fills ja foren Planes. Amb els anys, la denominació de Can Verdal es va anar perdent, imposant-se la de Can Planes, tant a la casa pairal com a tota la gran hisenda.

Per llegir mes pitja l'enllaç:  https://www.foravila.net/opinio/amics-de-larxiduc/

*         *          *

LA COMPRA DE MIRAMAR

Per Miquel López Crespí

Aquella primera compra realitzada a sa Pobla és narrada pel mateix Arxiduc amb aquestes senzilles paraules: “Sense pèrdua de temps, llogàrem un carro i sortírem, amb pluja pertinaç, cap a sa Pobla, invertint dues hores en el trajecte.

‘Arribàrem al carrer Major, que semblava un torrent; no es veia una ànima. Finalment poguérem demanar a una dona, que guaitava per la porta, quina era la casa del senyor Serra-

‘-C’an Serra és aquella, a la dreta, amb un portal d’arc.

‘Prest hi fórem; cridàrem, i una joveneta d’uns dotze anys ens obrí.

‘-És aquí can Serra? -vaig demanar.

‘-Sí, el senyor Serra és mon pare; vaig a cridar-lo de seguida. Però, passin.

‘Passats uns instants, es presentà un home d’una quarentena d’anys, d’aspecte amable:

‘-És vostè don Joan Serra? -li vaig demanar.

‘-Sí senyor -me respongué.

‘-Idó jo som un estranger que vaig recorreguent l’illa. M’han dit que tenia vostè una petita possessió a la costa de Tramuntana, dita Miramar, i que la volia vendre.

‘-Sí senyor -va contestar- tenc totes les meves terres aquí, a sa Pobla, on visc, i aquella finca me resulta enfora.

‘-Bé, jo no vull regatejar; digui’m un sol preu, i que sigui raonable, li dic això anticipadament; perquè si és exagerat, no ens entendrem i no diré més que una paraula, si o no.

‘Va reflexionar un instant, i me donà una xifra que me va semblar acceptable.

‘Pujàrem altra volta al carro, i sempre ploguent, tornàrem a Pollença. Miramar estava comprat”.

En l’opuscle El Archiduque de Austria Luis Salvador (vegeu pàgs. 33 i 34), Pedro Bonet de los Herreros descriu igualment aquesta anada a sa Pobla amb aquestes paraules: “Sitiado por el agua, paseaba S.A. de un lado a otro del aposento, no pudiendo resignarse su activo carácter a la ociosidad que la lluvia le imponía. En esto se vuelve de repente al Sr. Herreros y le dice:

‘-D. Francisco, ¿quçe vamos a hacer todo el día en la posada? ¿Sabe Ud. En qué estaba pensando?… En que, ya que la tormenta no me permite dibujar, podríamos aprovechar el tiempo yendo a La Puebla.

‘-¿A La Puebla? ¿Y para qué? -preguntó el Sr. Herreros.

‘-A comprar Miramar, pues como Ud. Sabe, su dueño, D. Juan Serra, vive allí y según he oído decir tiene la finca en venta.

‘-¿A La Puebla, con tal mal tiempo? -dijo el Sr. Herreros-. ¿Y sin coche?, pues no hay que pensar en pedir al Sr. Comassema sus mulas, fatigadas por la marcha de ayer.

‘-Iremos en un carro -replicó el Arxiduque-; el toldo nos resguardará de la lluvia.

‘Y efectivamente, dicho y hecho, alquilaron uno y en este mal carro, contra viento y lluvia fueron los expedicionarios a La Puebla y quedó concertada la adquisición del predio de Trinidad, antes Miramar, firmándose la correspondiente escritura pública el 6 de julio de 1872…”.

 Per llegir mes pitja l'enllaç:  https://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/larxiduc-lluis-salvador-daustria-i-les-illes-els-viatgers-romantics-3/

*          *            *

MIRAMAR ABANS DE 1.872.

Onofre Rullan.

EL ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR HABSBURGOLORENA (1847-1915), GEÓGRAFO Onofre Rullan Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears

Però és que, a més, a Miramar es donava una altra circumstància de singular importància per a Luis Salvador; era una antiga alqueria musulmana en què, per iniciativa del beat i filòsof cristià Ramon Llull, entre 1276 i 1295 es va instal·lar l'anomenat Col·legi de Llengües Orientals perquè «homes savis i literats estudiessin i aprenguessin la llengua àrab i de tots els altres infidels , perquè es pogués entre ells predicar» (Moll, 1933: 11). Anys més tard, el 1485, s'instal·laria a Miramar la primera impremta de Mallorca i, ja al segle xvi, va ser habitat per diversos ermitans (Cañellas, 1997: 43). Posteriorment entraria en decadència fins que, el 1872, l'arxiduc compra l'antic monestir amb les 12 hectàrees de terreny. Com s'ha apuntat «si Mallorca va poder més, no va ser només pel paisatge sinó pel domini a l'ombra de la figura de Ramon Llull, de qui l'arxiduc Lluís Salvador es va poder considerar una mena de marmessor intel·lectual» (Llop, 2015: 130 ).

 Per llegir mes pitja l'enllaç:    https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/58788/1/Homenaje-Alfredo-Morales_40.pdf

En aquella època la possessió també incloïa a ponent les terres i vinyes de s'Estaca, on l'Arxiduc va construir-hi el 1878 una singular casa d'estil sicilià que avui dia pertany a l'actor nord-americà Michael Douglas i a la seva ex dona Diandra.

 

*      *      *

MIRAMAR (Mallorca)

Wikipedia.

Per llegir mes pitja l'enllaç:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Miramar_(Mallorca)

*       *       *

ELS CASALS.

CAN VERDAL.

 Can Planes (C/ Curt, 2)

Casal propietat de Joan Serra, abans anomenat de Can Verdal. A la seva mort, al juliol de 1893, l'heretà Margalida Serra Morey casada amb Miquel Planes i Poquet i des de llavors la casa ha estat propietat de la família Planes.
En aquesta casa fou on l'Arxiduc Lluís Salvador el 1872 va comprar el monestir de Miramar, propietat de Joan Serra.
L'edifici fou totalment remodelat cap a finals del segle XX i convertit en Llar de persones majors.
A la façana podem veure una placa que recorda a tots les jornaleres pobleres que, en aquesta plaça, venien a llogar-se cada dia per anar a treballar.

Per llegir mes pitja l'enllaç:     http://www.sapobla.cat/index.php/component/k2/item/730-ruta-urbana-1

CAN PLANES.

L'antic casal de Can Planes, construït a finals del segle XIX, va pertànyer a una notable família poblera, els Planes, fins a l'any 1972. En aquest moment l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament i convertit en el museu d'etnologia i d'història local. Actualment és la seu del Museu d'Art Contemporani i del Museu de la Joguina.

Per llegir mes pitja l'enllaç:     https://www.ferrocaib.org/wp-content/uploads/2013/07/SA_CAS1.pdf

*        *       *

NADAL,  ARA FA CENT ANYS. 

BULLETI AJUTAMENT DE SA POBLA 111 2005

Alexandre Ballester. Cronista oficial de la la Vila

A l’antigor, entre la mitologia i la història, les sibil·les eren unes dones, sacerdotesses, que gaudien del do, profètic, de predir l’esdevenidor. Les sibil·les perduraren en la cultura dels pobles mediterranis i entraren en la literatura i la iconografia cristianes des dels temps inicials. Segles més tard, el genial Miquel Àngel, encara en pintà cinc, la Líbica, La Cumana, la Dèlfica, la d’Eritrea i la Pèrsica, entre els profetes bíblics, a la famosa volta de la Capella Sixtina, plenes d’una misteriosa i profunda claredat. L’etern femení.

A les esglésies de Mallorca, durant la missa de la nit de Nadal, les populars matines, un nin, tan sols a les

darreres dècades canten nines, fraseja uns versos, traduïts del llatí, al segle XIII, que parlen del judici final, segons la sibil·la d’Eritrea. El cant de la Sibil·la, nin o nina, comença:

“El jorn del judici

parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,

Home i ver Déu eternal,

Del cel vendrà per a jutjar

I a cada u lo just darà...”

I com jutjaria els canvis polítics entre liberals i conservadors? Com jutjaria els pactes, i els trencaments d’aliances, entre la gent de “Can Verdal” i de “Can Socies”, per tal d’assolir la batlia de sa Pobla? Com ho mesuraria tot? Paraules, prome- ses, acords i desacords. Votacions, topinades. Més votacions i més topinades.

Aquell any, 1905, serien batles de sa Pobla, ni més ni manco que el Sr. Miquel Planes Poquet, de “Can Verdal” o “Can Planes”, fins al dia 1 de maig. Del mateix dia 1 de maig al dia 23 d’octubre, ho seria el Sr. Llorenç Bennasar Bisquerra, de “Massana”. Del 23 d’octubre fins al 12 de desembre, ho seria el Sr. Bartomeu Cladera Socias “Gaspar”. Del 12 de desembre de 1905 fins al dia 1 de gener de 1906, tornaria el Sr. Llorenç Bennasar Bisquerra de “Massana”. I, des de l’1 de gener de 1906 fins al dia 1 de juliol de 1909, el Sr. Miquel Planes Poquet, de “Can Verdal”, ocuparia la cadira de batle.

El Sr. Miquel Planes Poquet, de “Can Planes”, era el jove advocat que s’havia casat amb la filla del Sr. Joan Serra Serra, de “Can Verdal” que, l’any 1872, havia venut a l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena i Borbó, la finca de Miramar. Fou la joveneta Margalida Serra Morey, la futura esposa del misser Miquel Planes, qui obrí la porta del casal de “Can Verdal”, l’actual “Llard e Persones Majors”, a l’Arxiduc. Amb el matrimoni Planes – Serra, el vell nom de “Can Verdal”, començà a esvair-se, en el coneixement popular i es va imposar el nom de “Can Planes”, els conservadors, enfront de “Can Socies”, els liberals.

I més encara, quan, l’any 1904, havia mort el pobler, i gran figura política que fou, el Sr.

Miquel Socias Caimari, brillant capdavanter del Partit Unionista Liberal, diputat a Corts i Governador Civil a distin- tes províncies espanyoles.

Amb la mort del cap, sense fills, els liberals poblers passaren per una frase de defalliment, mentre que els conservadors, Miquel Planes havia dos fills, Ignasi i Joan, i dues filles, Isabel i Margalida, enfortiren les seves posicions. Així, tan sols 9 anys després, Ignasi Planes Serra, fill de Miquel Planes i nét de Joan Serra Serra “Verdal”, ocuparia la batlia poblera.

Sa Pobla, l’any 1905, tenia 5.681 habitants. A un altre document he vist que, el nombre d’habitants, a sa Pobla, l’any 1905, era de 5.680. Per un habitant més o manco, no discutirem. Aquell any, a sa Pobla va néixer Bartomeu Torres Gost, que seria sacerdot, canonge degà de la Seu de Mallorca i apassionat i rigorós investigador de la vida i l’obra del sacerdot i poeta Miquel Costa i Llobera. Bartomeu Torres Gost és fill il·lustre de sa Pobla. Ara, gairebé, el tendria de veïnat.

Feia vint-i-set anys que, gràcies a la gestió decisiva de Miquel Socias Caimari que, el ferrocarril enllaçava sa Pobla amb Ciutat. L’any 1905. El viatge a Palma, costava, en primera classe, 3’20 pessetes; en segona, 2’00 pessetes i, en tercera, 1’45 pessetes. La categoria dels distints vagons, les tres classes diferenciadores, els poblers de la meva edat, encara la coneguérem, als nostres anys jovenívols.

Aquell any, 1905, el 25 de desembre, Nadal, fou en dilluns.

Per tant, era una nit de diumenge fred i plujós, a sa Pobla, quan, a l’església parroquial, l’escolanet sibil·ler cantava: "El jorn del judici. . ."

Per llegir mes pitja l'enllaç:      https://docplayer.es/173093532-Nadal-ara-fa-cent-anys.html

 

*          *           *

SA POBLA VISTA PER L'ARXIDUC.

Pel  que  fa  a  sa  Pobla,  l'arxiduc  la  va  descriure  de  la següent manera:

Mitjançant un pont es travessa el torrent de Sant Miquel (venint d'Alcúdia, pel camí de Pollença) que l'estiu està  sec;  passat  aquest  punt,  el  camí  està  vorejat  d'oliveres  i  d'espesses  atzavares.  Passant  entre  nombroses figueres s'arriba al carrer del cementiri, a sa Pobla. Aquest poble, encara que està situat al pla, pot distingirse molt bé gràcies a l'altura de la seva església i als molins de vent que, aixecats sobre els bancals, l'envolten.

Té 2.452 habitants. En tot el terme hi viuen 3.637 persones, unes 184 de les quals habiten a 36 cases aïllades entre els insalobres terrenys pantanosos.

Les 1.332 cases del poble són majoritàriament, petites i foscoses, com a tot el pla de Mallorca, i en part, tenen el portal redó. El carrer Ample i el carrer Major són els dos principals. Aquest darrer travessa tot el poble. Una plaçoleta, amb el nom de Plaça de la Constitució, tan habitual al país, mostra la Casa Consistorial, que és unpoc més elegant.

Sa Pobla, els habitants de la qual es dediquen a la tasca dels marjals i conren també molt cànem, proporciona la major part dels treballadors per s'Albufera (es refereix a la New Land Company i els treballs de dessecació).

Són gent robusta, adaptada al clima local, que treballen durant tot el dia, quasi nuus, als pantans, sense que es ressenteixi la seva salut. L'eixugament dels pantans ha contribuït no poc, en tots els sentits, al benestar de la població. Cada any es celebra una fira, l'11 de novembre, que sol ésser molt concorreguda.

Es surt en direcció a Muro pel carrer del Fred, on hi ha la casa de can Ferragut, amb finestres d'arc i un hort molt gran.

Bastant allunyada de la carretera, s'hi troba la casa de la possessió de Talapi, que antigament fou una alqueria: A Talapi.  S'arriba  després  al  rocallós  promontori,  on  hi  creixen  únicament  arbusts,  sobre  el  qual  s'aixeca

Muro, visible ja des de lluny.

               Carrer Ample, antiga carretera de Sineu a Pollença

SA POBLA VISTA  JERONI BOIX.

Don Jeroni Boix de Berard de Solà de la Cavalleria.

Una descripció de sa Pobla al segle XVIII

El que ve a continuació és un resum, traduït al catalài  actualitzat  lingüísticament  de  la  descripció  de  sa Pobla.  Malauradament  s’ha  perdut  el  plànol  que aixecà:

Abans d’arribar a sa Pobla, pel camí de Palma, hi ha un petit tancat, amb el nom de Calvari, que  va ésser cementiri durant els últims contagis, que la perjudicaren molt. S’entra pel carrer dit del Mig, dret, que té 605 passes, i al segon creuer cap a l’esquerra hi ha l’església parroquial.

 

Amb tan vistosa simetria com a Petra, formen angle recte tots els seus carrers, que són tretze, llargs, de part a  part,  dibuixant  un  quadrilàter,  excepte  una  petita  desviació  a  la  part  meridional,  on  està  perfectament poblada. No passa així a la part nord, on falten moltes cases, que en total sumen 609. Els carrers són molt amples i la plaça molt espaiosa.

 

Hi havia, l’any 1784, a l’extrem oriental del carrer que deim de Son Serra, un aparell format per dos cilindres estriats, semblant a un tòrcul d’imprimir làmines, per on un home introduïa els manats del cànem, i succeí que, per descuit, va agafar la mà a un i la hi va destrossar. La movia un cavall com si fos un molí, i li donaven aquest nom. Va ésser presentada i aprovada per la Societat Econòmica i duita després a aquesta vila, com la més abundant amb gran diferència, de cànem i lli, però avui està inutilitzada perquè no rompia per igual la fibra, i resultar més difícil d’espadar.

 

Té el recinte d’aquesta població deu molins de vent, i cap d’aigua. Es proveeix d’aigua de pous, que diuen que és bona. No té fonts, i amb sínies reguen dos horts prop de la vila, i alguns altres. No té llocs sufraganis ni convents. Sols l’oratori de Santa Margalida, a 2000 passes al nord, a la falda de les muntanyes. Va ésser la primitiva església parroquial abans de l’any 1300. Es manté amb molta devoció. S’hi celebra missa els dies de precepte.

 

Altra església edificaven a la balsa que diuen de Sant Vicent Ferrer, on el sant predicà, i que era districte de sa Pobla, i que insensiblement o per accident, s’ignora, va quedar del domini de la vila de Muro

A POBLA. LA GENT, EL MEDI, LA HISTÒRIA

Martí Canyelles Crespí. 

Margalida Pujals Mas. 

Sara Ripoll Vaquer.

 Alexandre Seguí Coll.

 Per llegir mes pitja l'enllaç:     https://nanopdf.com/download/sa-pobla-la-gent-el-medi-la-historia_pdf

   *           *          *

HISTÓRIA DE LA PLAÇA MAJOR DE SA POBLA.

Per Joan Payeras

Uns anys abans s’havien sembrat al voltant de la plaça uns arbres de les varietats oms forasters o pebres bords, segons diferents versions. Aquells arbres no arrelaren correctament ni tampoc oferien una ombra acollidora i van ser arrencats el mes de febrer de 1914, sent batle Iganasi Planes Serra, per sembrar-hi en el seu lloc els anomenats platers, que són els que actualment engalanen i donen sobra a la plaça. O sigui que els arbres de la plaça Major de sa Pobla, són ja més que centenaris.

 Per llegir mes pitja l'enllaç:     https://www.foravila.net/reportatges/historia-de-la-placa-major-de-sa-pobla/

Plaça de sa Pobla a l'any 1.900 publicada a foravila.net 

*         *           *

FOTOS DE LA FAMILIA:

Del vídeo de TV Poblera

Pintura; Joan Serra 

 

Pintura; Margalida Morey

Joan Serra

Isabel Poquet

*     *        *

 VIDEO TV POBLERA.

CAN PLANES (Can Verdal)

Per veure el video pitja l'enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=7fka93Wbk_A

SA POBLA. LA GENT, EL MEDI, LA HISTÒRIA. PDF.

Martí Canyelles Crespí Margalida Pujals Mas Sara Ripoll Vaquer Alexandre Seguí Coll

Ajuntament de sa Pobla

  Per llegir mes pitja l'enllaç:        https://nanopdf.com/download/sa-pobla-la-gent-el-medi-la-historia_pdf

L'ARXIDUC. GEOGRAF.

EL ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR HABSBURGOLORENA (1847-1915), GEÓGRAFO.  PDF. (Onofre Rullan)

  Per llegir mes pitja l'enllaç:    https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/58788/1/Homenaje-Alfredo-Morales_40.pdf

MAPA ON SURT LA CREU.

Mapa actual

Mapa militar de 1936 surt la creu Gentilesa de Miquel Àngel Sastre

REVISTA SA MARJAL

Sa Marjal, Núm 168, any XIV, 1 de novembre de 1922 -visita creu den verdal.

Gentilesa de Miquel Àngel Sastre

SA POBLA. LA GENT, EL MEDI, LA HISTÒRIA

Martí Canyelles Crespí

Margalida Pujals Mas

Sara Ripoll Vaquer

Alexandre Seguí Coll

Ajuntament de sa Pobla